 Maig 2010
acústica Dharma
La mítica Companyia Elèctrica Dharma, una llegenda viva de la música a Catalunya, banda pionera de l’antany molt anomenada Ona Laietana, té una llarga trajectòria, puntejada d’espontaneïtat, compenetració i tendresa. Amb vint-i-dos àlbums al mercat, gairebé trenta-cinc anys als escenaris i un pedigree inqüestionable, aquesta banda eclèctica i singular manté intacte l’esperit dels seus inicis, amb un directe treballat, vibrant i ple d’una saludable explosivitat.
Ara ens presenta, en format acústic, la seva cara més amable, més oberta i festiva. Música endiumenjada, d’envelat i de fira, de cercavila, de tarda de circ, de ball a la plaça. Cançons lluminoses, gairebé fosforescents. Melodies que viatgen en una màquina del temps, que apareixen com coets de llum i deixen en l’aire una guspira sovint enlluernadora. Calidoscopi musical. Picotejar d’aquí i d’allà al llarg del seu extens repertori. Un repertori dedicat a gent de totes les edats, a joves i a grans. Per als fanàtics dels petits detalls, del matís. Un repertori que posa de bon humor, que fa feliç.
Aquesta iniciativa canalitza les necessitats actuals del grup i possibilita un treball de recerca memorística de cançons i melodies que s’han arribat a convertir en referents de la vida de pràcticament tota la comunitat cultural catalana.
Maig 2010
La Dharma essencial
Tothom coneix l’entrega i l’energia que desprèn la Dharma quan surt a un escenari. Mítics són els seus shows de més de dues hores i mítics també són els seus espectacles de fusió de rock, folk i jazz. Els seus concerts sorprenen per la força elèctrica amb què interpreten i transmeten el seu lirisme incandescent, els seus ritmes trepidants i vitals. Un esdeveniment únic i irrepetible cada vegada.
Un directe de la Dharma no és un concert de rock català, ni un ball popular, ni un concert de música tradicional, ni és exactament una festa de carrer bulliciosa i primitiva. Però, per altra banda, és tot això i encara més coses. Té moments d’un primitivisme ingenu i esvalotat, en els quals es crida, es salta, es dansa, és a dir, en els quals tothom qui és a l’espectacle fa aldarull, fa festa. La Dharma sempre ha tingut aquest punt de vibració anímica, i els seus directes continuen essent aigua fresca i saltadora. Perquè un concert de la Dharma és, també, l’espectacle de la gent, l’espectacle col·lectiu d’un poble que sap divertir-se, tot conservant les seves arrels.
En un concert de la Dharma el de menys és quin disc es presenta o es promociona. I és que quan es tracta de viure l’experiència en viu de La Banda del Toc Llunàtic qualsevol previsió o guió preestablert perd tot el seu sentit. Autèntics animals escènics que converteixen els seus concerts en tota una lliçó de història a ritme de rock, folk i jazz, pura explosivitat al servei de la música.
La Dharma essencial. Grans èxits. Una gira en la qual la banda més veterana del país es dedicarà en cos i ànima a la revisió de la seva heterogènia discografia, un llegat fonamental de la crònica sonora d’aquesta riba de la Mediterrània.
És la continuïtat en l’emoció. És la Dharma i el seu decidit ímpetu escènic. |
