Ivette Nadal          A l’esquena d’un elefant

Ivette Nadal neix a Granollers un matí de llamps i trons de 1988, després de ser engendrada una nit d’envelat i Festa Major. Inicià els seus dits entre les tecles als tres anys, i aviat va fer amistat amb la sis cordes. Vic serà el primer nucli dels seus poemes influenciada pels seus estudis a l’Escola d’art.

Al llarg del 2005 al 2007 Ivette Nadal es presenta inicialment amb una guitarra a la mà i a l'altre un clavell per bars com L'horiginal, L'heligàbal, L'elèctric i L'Sputnik tot cercant la poesia i la cançó de la mà del poeta Joan Vinuesa.

A causa del rebombori de viure i veure d'aprop personatges insòlits i fins i tot patir-los va anar sorgint un material propi i artesanal, que desprès serà auto-editat i finançat com a maqueta-disc sota el nom de "Guerres dolcíssimes". Gràcies a que aquest primer treball discogràfic va ser ben rebut per un cercle petit però atrevit de persones, algunes d'aquestes cançons sonen entre móns musicals catalans sense intenció prèvia.

La poesia segueix vestint l'estructura dels seus dies portant-la als directes; no entén les cançons sense versos, ni la poesia sense música. Aquest 2009 sota el nom de "Camí Privat" edita el seu primer recull de poemes, material que s'ha construït simultàniament amb el primer disc.

"A l'esquena d'un elefant" es el seu segon treball musical publicat a principis del 2010: el darrer trajecte vital i sentimental per la poesia, l'amor i els records a traves de les cançons. Un treball escollit d'entre els millors 10 del 2010.

D’ Ivette Nadal han dit:

Ivette Nadal va sorprendre tothom quan amb només vint anys va presentar el seu disc de debut, Guerres dolcíssimes .Tot i la seva joventut, un primer disc amb una poètica pròpia i una veu encisadora i personal. Ivette Nadal durant aquests últims anys ha combinat la seva faceta de cantautora amb la de poeta.

Helena Morén Alegret, Barcelona [L'ACCENT 165]    10 de novembre de 2009

IVETTE NADAL, DONA DE PARAULA  

Ivette Nadal persegueix amb tossuderia que les seves cançons produeixin reaccions diverses en aquells que les escolten. No es tracta d'escriure una tornada fàcil, sinó de buscar identificacions particulars amb cada una de les històries.Les paraules són la matèria primera amb què Ivette Nadal construeix amb paciència les seves cançons. Cançons senzilles però que amaguen dobles i triples lectures, textos que inciten a reflexionar o, si més no, a especular amb el seu significat. Ivette Nadal assegura que la tristesa és molt present a les seves cançons, però que aquesta mai es presenta d'una manera trista.

Per Albert Puig

Cantautora i poeta, Ivette Nadal és un dels grans al·licients de l’aparentment pansit panorama de la nostra cultura. Està consolidant el seu destí sense necessitat de medalles ni pantalles. Si la Ivette volés en el temps i tingués l’oportunitat d’arribar als anys seixanta, estic segur que seria al costat dels grans: Serrat, Raimon, Llach, Bonet, Riba... En aquest moment estrany, amb tot l’aparell mediàtic i burocràtic donant al català un suport que l’enfonsa, una aposta d’algú amb la seva guitarra i el bolígraf queda minimitzada.

David Castillo AVUI 11 Maig 2010